EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ APROVA UNA MOCIÓ DE CONDEMNA DEL FRANQUISME I PER LA JUSTÍCIA UNIVERSAL

Els grups municipals de CeC-CpC, Esquerra Republicana i ICV-EUiA van presentar conjuntament al Ple d'ahir, 26 de novembre del 2015, una Moció de condemna del franquisme i per la justícia universal que va ser aprovada amb els vots de totes aquestes forces i del PSC. El PP va votar en contra i amb els seus comentaris despectius va insultar les víctimes del franquisme fent apologia de les mentides de la dictadura i la transició, tractant el cop d'estat contra la legalitat republicana de fet històric i insistint en l'oblit i la impunitat. 

Agraïm als grups ponents la seva solidaritat mostrada a través d'aquesta Moció a les víctimes del franquisme en general i en particular als querellants a l'Argentina contra els crims de lesa humanitat imprescriptibles, comesos pels feixistes espanyols del 17/07/1936 al 15/06/1977. l al PSC, que amb aquesta aprovació reconeix el paper dels socialistes en una transició, que no va fer els seus deures democràtics d'acabar amb la impunitat i que no va fer possible que els drets humans, que la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició fossin una realitat que hagués tancat unes ferides que encara resten obertes. Un deute que ja és l'hora de pagar.

Aquesta moció va ser esmenada pel PSC; al punt 3 s'ha sustituit el terme adhesió per donar suport. I el punt 4 amb la següent esmena: "analitzar legalment que aquest ajuntament es personi en la querella argentina ..." expressat com a compromís de estudi de la viabilitat de personar-se com Ajuntament. Recordem que ja han estat diferents ajuntaments els que han aprovat personar-se entre aquests el de Badalona quan l'alcalde era Xavier García Albiol instat per l'oposició, inclòs el PSC, i el de Mollet del Vallès amb el vot positiu del PSC. També volem recordar que són centenars de Consistoris els que han donat suport a la Causa 4591/10.

MOCIÓ DE CONDEMNA DEL FRANQUISME I PER LA JUSTÍCIA UNIVERSAL

Aquest 20 de novembre es compleixen 40 anys de la mort del general colpista Francisco Franco. En aquest nefast aniversari del dictador d’una Espanya molt petita i confinada en el terror d’un Règim que va començar com va acabar, assassinant, volem condemnar contundentment la dictadura franquista i fer les següents observacions:

L’estat espanyol va patir una salvatge dictadura fruit d’un cop d’estat sagnant en contra de la legalitat democràtica republicana. Va començar un 17 de juliol de 1936, ja que a molts llocs no va haver-hi guerra només repressió ferotge i no va finalitzar amb la mort del dictador el 20 de novembre de 1975.

Que tots els crims comesos són catalogables com a crims de lesa humanitat i/o genocidi.

Que aquests crims han restat en la més absoluta de les impunitats emparats en la llei d’amnistia de 1977 feta a mida per garantir la llibertat dels botxins i col·laboradors del règim dictatorial.

Que el 1978 es va aprovar en un referèndum votat per una minoria del cens actual una constitució monàrquica sense opció a restablir la legalitat republicana abolida per la força de les armes.

Que aquest referèndum va tenir com a conseqüència legitimar com a cap d’estat un rei designat per Francisco Franco, que el 22 de juliol de 1969 va jurar fidelitat als "principios fundamentales del movimiento"  i va ser coronat rei el 22 de novembre de 1975, al cap de dos dies de la mort del dictador.

Que cap govern de l’estat d’aquesta feble democràcia des de llavors ha condemnat el franquisme ni ha treballat com a deure democràtic a favor dels drets humans per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes dels crims de l’estat franquista.

Que el 2007 el govern socialista va aprovar la llei 52/2007 anomenada de la Memòria, més aviat de l’oblit i punt final, que no ha arribat a aplicar-se en la seva totalitat.

Tot això és indicatiu del dèficit democràtic espanyol que menysprea les víctimes i les equipara amb els seus botxins constituint un greuge inadmissible, amb el vell i fals argument dels dos bàndols, quan la immensa majoria de les víctimes ho van ser després de la victòria dels feixistes.

Que no s’ha produït la ruptura democràtica i que les estructures franquistes han perdurat sota altres noms, com ho han fet les persones que les van conformar, funcionaris, forces i seguretat de l’estat, judicatura, jerarquia eclesiàstica, alts càrrecs i el poder econòmic. Alguns d’aquests representants acomiadats amb tots els honors mentre els desapareguts resten sota terra sense localitzar.

Que les i els que presentem aquesta moció ho fem en nom de les moltes i molts cornellanencs que van patir la repressió franquista en qualsevol de les seves formes i aspectes, des de l’agressió física, psicològica, social o econòmica a la de l’anormalitat quotidiana de la dictadura que va marginar i estigmatitzar grups, col·lectius, llengües, idees i creences de tota mena, sent la dona, pilar de la resistència i la subsistència la primera discriminada i sotmesa.

És per tot l’exposat que proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:

1.     Una condemna contundent i sense pal·liatius de la dictadura franquista i dels seus crims. Crims amb víctimes que van patir: l’exili, la deportació, els camps de concentració espanyols, francesos i alemanys, les presons de la dictadura i la transició, que van ser assassinades i assassinats amb consells de guerra o sense, desaparegudes, soterrades en fosses, depurades, vexades en preventoris, robats les seves filles i fills, persones torturades, vexades, espoliades, les dones represaliades, la comunitat LGBTI, les víctimes de bombardejos, del treball esclau per empreses que encara existeixen, les idees, la llengua, les creences, el trauma generacional… Víctimes de la dictadura i la transició. Un terrible ventall de crims que van patir ciutadanes i ciutadans d’aquesta ciutat des del 1936, persones filles de Cornellà i vingudes d’arreu de l’estat exiliats econòmics per motius polítics, els nostres avis i pares, que es van incorporar a la lluita pels drets de la classe treballadora i per les llibertats del país.

2.     Amb motiu del 75 aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940 demanem la condemna del seu assassinat així com l’anul·lació del seu judici sumaríssim.

3.     L’adhesió a la Causa 4591/10, coneguda com a querella argentina, pels delictes de genocidi i/o crims de lesa humanitat comesos a l’estat espanyol per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977 que instrueix la jutgessa María Servini de Cubría al jutjat Nacional en lo Criminal y Correccional Federal número 1 de Buenos Aires. Ho demanem com a mostra de suport a les veïnes, veïns i col·lectius d’aquesta ciutat querellants a l’Argentina.

4.     Instem a aquest ajuntament que es personi en la querella argentina en nom dels seus regidors afusellats al Camp de la Bota de Barcelona i dels que van ser sotmesos a consell de guerra i van patir la repressió franquista en forma de tortura, presó o van formar part dels batallons de treballadors com a mà d’obra esclava.

Regidors afusellats:

Josep María González i Vera. 41 anys, casat. Soldador. Nascut a Berlanga (Badajoz). Veí de Cornellà de Llobregat. CNT. President Comitè. Alcalde Tercer segons acta 14/10/1936. Jutjat 16/08/1939. Acusat de Rebel·lió. Executat el 26/10/1939 al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera.

Esteban Llorenç i Gascón. 31 anys, solter. Mecànic. Nascut a Barcelona. Veïnatge Cornellà de Llobregat. PSUC. Comissari EPR. Regidor del juliol de 1936 a desembre 1937. Jutjat 24/08/1939. Acusat de Rebel·lió. Executat el 10/11/1939 al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera.

Regidors que en algun moment del període juliol 1936 - gener 1939 van formar part de l'Ajuntament i van ser jutjats en consell de guerra.

Jaume Boada i Ambrós - ERC

Enric Manero i Celma- ERC

Josep Balada i Coronas - ERC

Sebastiá Llopart i Dot - CNT

Enric Ibáñez i Giménez - CNT

José María González i Vera - CNT

Josep Esqué i Costa - CNT

Miquel Mata i Secall - ERC

Ramón Montserrat i Balada - CNT

Ventura Ribas i Coca - PSUC

Manuel Ricart i Cebrián - PSUC

Antoni Senserrich i Llivina – PSUC

Esteve Llorenç i Gascón - PSUC

Josep Teixidó i Vila - PSUC

Joan Vallhonrat i Pujol - Unió de Rabassaires

5.     Informar d’aquest acord al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a les entitats memorialistes i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal número 1 de Buenos Aires.

Cornellà de Llobregat, 19 de novembre de 2015

Carta de suport a aquesta moció de la nostra entitat dirigida a l'Alcalde com convocant del Ple. 

Cornellà de Llobregat a 25 de novembre del 2015

A l’atenció de l’Alcalde, Sr. Antoni Balmón

El Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, entitat número 316 segons el registre d’entitats de la nostra ciutat, forma part de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme. El CRBLL té entre els seus objectius la recuperació de la memòria històrica, la defensa dels valors republicans i dels drets humans i els principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme i la transició.

El nostre col·lectiu, com a entitat personada en la Causa 4591/10 pels delictes de genocidi i/o crims de lesa humanitat comesos a l’estat espanyol per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, que instrueix la jutgessa María Servini de Cubría al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal número 1 de Buenos Aires, vol donar suport a la moció conjunta de CeC-CpC, Esquerra Republicana i ICV-EUiA, Moció de condemna del franquisme i per la justícia universal, que es presenta aquest 26 de novembre al Ple del nostre ajuntament.

Així mateix volem informar a aquest ajuntament que tres membres de la nostra associació, dos d’ells domiciliats a la ciutat i a títol personal, són igualment querellants a l’Argentina. Un lluitador antifeixista denunciant de tortures per part de Billy el Niño, un nét pel seu avi afusellat per ser Tinent d’Alcalde del PSOE l’octubre del 1936 i altre pel seu avi, militar republicà, esclau del franquisme en els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores.

Conjuntament amb aquest escrit adjuntem com a prova documental i de suport a la dita Moció un dvd amb els consells de guerra dels regidors i batlles de l’ajuntament republicà de Cornellà. Aquestes causes militars de fills i veïns de la nostra ciutat van ser farses de judicis sense cap garantia, que es custodien a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona on vam dur a terme la seva digitalització. Dos d’aquests representants del poble, José María González i Vera i Esteve Llorenç i Gascón  van ser afusellats al Camp de la Bota a Barcelona, a l’igual que 1715 antifeixistes més que van ser assassinats entre els anys 1939 i el 1956, en aquest mateix lloc.

També ens sumem a la condemna de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover, a l’anul·lació del seu consell de guerra, al dels nostres familiars i als de tots els antifeixistes que van combatre el franquisme i van patir la repressió dels colpistes, que van atemptar contra la legalitat democràtica republicana.